- En aquest moment, hi ha un ampli consens científic sobre l’agreujament de la crisi climàtica en les properes dècades i sobre la urgència de definir i aplicar estratègies i actuacions que incideixin en aspectes com la contaminació, l’ús de l’aigua, l’increment notable de les temperatures, els fenòmens meteorològics excepcionals, les emergències (p.ex. els incendis forestals, les sequeres, els episodis de calor extrema…), els canvis en la flora i fauna i el seu efecte sobre l’agricultura i la ramaderia o el risc de creixement del nivell del mar i el seu impacte a les zones de costa.
- L’increment de les temperatures i els episodis de calor elevada i sequera portaran a desenvolupar línies d’actuació permanents (ciutats molt més verdes i amb menys ciment i menys “efecte illa de calor”, sistemes de ventilació i refredament a llars i empreses, canvis en l’arquitectura urbana i tècniques/materials de construcció, espais d’ombra i/o aigua…) i a millorar els sistemes de gestió forestal i prevenció d’incendis.
- Es constata un destacable creixement dels vehicles híbrids o elèctrics, més ràpid que el de les infraestructures de recàrrega, i l’aparició de mesures excepcionals d’abaratiment del transport públic, que poden consolidar-se en el futur.
- La problemàtica derivada de la creixent generació de residus pot impulsar nous sistemes de gestió, noves estratègies pel que fa a l’ús i reciclatge de materials, l’establiment de penalitzacions i incentius fiscals i una potenciació de l’economia circular.
- La coincidència de diverses crisis i les necessitats a curt termini poden contribuir a que alguns sectors de la nostra societat menysvalorin la gravetat de la crisi climàtica o la urgència de les mesures per frenar-la.
