La crisi climàtica tendeix a fer-se més visible i a agreujar-se
Hi ha un ampli consens científic sobre la necessitat de definir i aplicar estratègies per fer front a la crisi climàtica en les properes decades.
La definició de l’Agenda Urbana de Terrassa comporta la realització d’una diagnosi, amb la voluntat de reflectir la situació de la ciutat a l’any 2022 i de descriure les oportunitats, amenaces, punts forts i punts febles de la ciutat de cara a afrontar els reptes de l’horitzó 2030. Cal destacara gran trets una sèrie de fenòmens, no locals, que incideixen notablement en la realitat terrassenca.
Hi ha un ampli consens científic sobre la necessitat de definir i aplicar estratègies per fer front a la crisi climàtica en les properes decades.
Després de la pandèmia la situació s’ha anat normalitzant progressivament, però és necessari plantejar sistemes de prevenció per al futur.
Tendència al creixement de la inflació: un 8,6% a Europa (juny 2022) i un 10% a Espanya.
La situació actual de la ciutat de Terrassa i les perspectives de futur
A partir de les dades disponibles, d’estudis i informes realitzats en els darrers anys i oberts a la consulta de la ciutadania, s’observen un conjunt de realitats presents i possibles tendències.
Terrassa pot arribar a una població de 246.000 habitants cap al 2033. Atracció de població metropolitana pels efectes de l’evolució del mercat immobiliari.
Segons dades de maig, a Terrassa hi ha 12.817 persones aturades, un 11,24% de la població activa registrada i un 22,67% menys que al 2021.
Terrassa forma part de la 2a corona metropolitana i del Vallès. D’aquí se’n deriva la necessitat d’enfortir la centralitat metropolitana, equilibrant-la amb la realitat vallesana.
Terrassa és una ciutat amb capacitats notables per afrontar les dificultats i construir un camí propi cap al desenvolupament sostenible, alineat amb els objectius globals. Identifiquem una sèrie de potencials, dificultats, reptes i oportunitats en clau horitzó 2030.
Capacitat de creixement demogràfic, de qualitat de vida i de desenvolupament sostanible, dintre del model de ciutat compacta.
Renda per càpita inferior a la catalana i vallesana i distribució territorial desigual entre zones de la ciutat, ingressos municipals en la banda baixa, etc
Afrontar el canvi climàtic i episodis d’emergència, desenvolupant una estratègia de resiliència. Envelliment de la població i impacte sobre el percentatge de població activa.
En el procés de realització de la diagnosi i de recollida de propostes, inquietuds i objectius, a través de la participació ciutadana, s’incorporen a aquest bloc de l’Agenda Urbana de Terrassa tot un seguit de reflexions, reculls, plans i aportacions.
Document de visió estratègica elaborat pel centre universitari EUNCET-UPC, que forma part del sistema universitari terrassenc.
Conjunt de documents i estudis d’elaboració pròpia que constitueixen un “Informe per a la diagnosi de l’Agenda Urbana de Terrassa: situació i tendències en població,
Conjunt de plans directors i estratègics sectorials vigents i/o de vigència recent i/o en fase de revisió o actualització.