- Es manté la continuïtat de la tendència de poblament prèvia a la crisi de 2008: descentralització (del centre metropolità cap a la segona corona) i dispersió (de municipis més grans cap a municipis més petits).
- La segona corona metropolitana i la Catalunya no metropolitana van adquirint més pes relatiu (2006-2020): creix un 12,4% en aquest període, el conjunt de la regió ho fa en un 7,9% i Catalunya en un 9%. Dins la 2a corona els municipis menors de 25 mil habitants veuen incrementar la seva població en un 16,3%, els menors de 100 mil habitants ho fan en 8,8%, mentre que els més grans ho fan en un 9,8%.
- En aquest mateix període, a Terrassa, 6 de cada 10 altes per immigració han estat procedents de Catalunya (59,1%), un 25,4% procedents de l’estranger i un 15,6% de la resta de l’Estat.
- De les procedents de Catalunya, un 83,4% han estat generades en l’àmbit metropolità: des de la mateixa comarca del Vallès s’han generat pràcticament la meitat de les altes procedents de l’àmbit metropolità (el 46,7%) i més d’un terç des de l’àmbit central metropolità (el Barcelonès, un 35,2% del total d’altes procedents de l’àmbit metropolità).
- Mentre que la recepció de població procedent de l’estranger va vinculada majoritàriament al mercat de treball, els moviments interns de població responen ara majoritàriament al mercat de l’habitatge.
- Si bé no podem afirmar categòricament que aquest creixement es deu només per translació de població de la primera corona barcelonina, l’efecte de l’encariment de la vida a la capital i a altres municipis d’aquella corona, fins i tot de municipis més pròxims, i la vigent oferta immobiliària fa que Terrassa sigui un pol evident d’atracció, especialment per a famílies en edat activa, joves. Aquest és el factor més rellevant per al creixement continu de la població. Si la situació no experimenta variacions, les taxes de creixement de la ciutat es mantindran altes.