Posicionament de la ciutat en els àmbits metropolità i vallesà

  • Cal destacar que actualment Terrassa forma part de la segona corona metropolitana així com del Vallès i d’aquí se’n deriva la necessitat-repte d’enfortir la centralitat metropolitana, equilibrant-la amb la realitat vallesana. Reptes cabdals per aconseguir la resta de subreptes: zones tarifàries, gestió del transport públic, habitatge social, economía circular, operadors energètics regionals compartits entre municipis, impuls aigües regenerades-canalització, zones de baixes emissions, tractament de residus, inversors internacionals, bretxa digital, atur juvenil, dones emprenedores, programes de sostenibilitat ambiental: transició energética, reducció de la contaminació, carrils bici, hidrògen-biogas, descarbonització, cotxe elèctric, infraestructures sostenibles…
  • La necessitat de planificació de dimensió territorial i supralocal és plenament assumida a nivell conceptual i teòric. De fet, a nivell de gestió i planificació el tema del transport públic compta amb una àmplia i dilatada tradició (com és el cas de l’ATM i la zonificació tarifària). Però també els instruments de planificació: el pla territorial metropolità, el pla director d’infraestructures i d’altres ja integren plenament aquesta visió territorial de conjunt.
  • Terrassa manté intactes les seves potencialitats derivades de la seva posició central en l’arc metropolità, incrementades pel seu pes demogràfic en el sistema urbà català (tercera ciutat de Catalunya en nombre d’habitants), pel seu paper com a “vàlvula d’escapament” de la gentrificació barcelonina, per la seva potent realitat universitària/educativa i per la seva capacitat econòmica i productiva en el context del Vallès.
  • La participació de Terrassa en el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, així com les línies de cooperació bilateral establertes amb municipis amb interessos comuns (com és el cas de l’Arc Metropolità), són oportunitats per incidir en el disseny de futur de la regió metropolitana. En paral·lel, hi ha també oportunitats a l’àmbit de les estratègies urbanes europees, a través d’organitzacions com Eurocities, i de la gran regió econòmica europea “Mediterrània-Barcelona-Toulouse-Lió”.
  • Les qüestions de mobilitat/comunicacions en el conjunt d’aquest àmbit metropolità-vallesà tenen una importància molt notòria i determinats aspectes controvertits. Aquests temes són:
    • La finalització de la B-40 entre Abrera i Terrassa.
    • El projecte de ronda nord entre Terrassa i Sabadell.
    • El projecte d’una línia ferroviària orbital Terrassa-Sabadell-Granollers
    • La penalització econòmica que representa per a Terrassa el fet de pertànyer a la zona 3 de les tarifes ferroviàries o el peatge de l’autopista C-16 a Les Fonts. 
Comparteix aquest post!

MÉS...

CONTEXT GLOBAL

SITUACIÓ ACTUAL

Tendència demogràfica

Terrassa pot arribar a una població de 246.000 habitants cap al 2033. Atracció de població metropolitana pels efectes de l’evolució del mercat immobiliari.

LLEGIR MÉS

PERSPECTIVES DE FUTUR

DOCUMENTACIÓ PER A LA DIAGNOSI